On és la clau?

On és la clau que amb orgull i complaença exhibia, Sr. Carod-Rovira? On és la clau que havia d’obrir la porta al reconeixement del català a la UE? On és la clau que havia d’obrir la porta al reconeixement de les seleccions esportives catalanes? On és la clau que havia d’obrir la porta al retorn dels Papers de Salamanca? On és la clau que havia d’obrir la porta al diàleg al País Basc? On és la clau que havia d’obrir la porta a un Nou Estatut sense limitar-se al marc constitucional? On és la clau que havia d’obrir la porta a un nou sistema de finançament per a Catalunya semblant al concert del País Basc? On és la clau que havia d’obrir la porta a la catalanització dels socialistes catalans? On és la clau que havia d’obrir la porta...?

Fins ara, el Sr. Carod-Rovira amb la seva clau només ha estat capaç d’exercir de porter dels socialistes. A Catalunya, possibilitant que els socialistes, partit sucursalista i depenent de Madrid, governi la Generalitat. I a Espanya donant un txec en blanc a la investidura d’en Zapatero. El Sr. Carod-Rovira ha assumit tan el paper de porter d’escala socialista que, fins i tot, Maragall s’atreveix a dir que “ERC assumeix el projecte d’Espanya dels socialistes”.

Davant d’aquest escenari només hem de pensar que o bé el Sr. Carod-Rovira ha perdut la clau o bé li han canviat el pany.

Gerra d’aigua freda

Tot apunta que les expectatives d’una participació imminent de les seleccions esportives catalanes en una competició oficial es poden veure truncades per l’oposició i el boicot promogut des de l’Estat espanyol. I per la manca de fermesa i convenciment d’en Maragall i dels socialistes en general en la defensa de les seleccions nacionals esportives catalanes.

Rere el to conciliador i les paraules de ”bon rotllo del govern espanyol d’en Zapatero s’amaga la mateixa intransigència uniformitzadora espanyola que el govern d’Aznar. És a dir, han canviat la música, però no la lletra. Sense anar més lluny, ahir, la ministra de cultura socialista, María Jesús Sansegundo, va dir en resposta a una pregunta formulada per Convergència i Unió que “la política del govern del PSOE passa per donar suport a les seleccions "autonòmiques" sempre i quan no vulguin competir internacionalment i tenint, però, molt clar que només les seleccions espanyoles representen l'Estat”.

Davant aquestes paraules caldria demanar major fermesa als membres del GEC en la defensa de les seleccions esportives catalanes. Una nació, una selecció!!!.

Més informació.

Ara ens volen canviar la Diada!!!

El president de la Generalitat i de l’autodenominat GEC –Govern d’Esquerres i Catalanista- ha suggerit que, potser, caldria fer un acte institucional unitari per l’11 de setembre, en comptes de les diverses ofrenes florals al monument de Rafael de Casanovas.

Significativament, la proposta d’en Maragall ha comptat amb el recolzament del PP i amb l’oposició de Convergència i Unió i ERC. Ja que rere la voluntat d’evitar xiulades i escridassades, s’amaga la voluntat de diluir un acte reivindicatiu dels nostres drets nacionals i de gran càrrega simbòlica patriòtica.

En tot cas, si en Maragall i el PSC no estan disposat a aguantar el xàfec o no es senten a gust amb el que l’ofrena simbolitza sempre poden optar per no anar-hi.

Decebedora

Decebedora ha estat l’acció política del nou govern socialista d’en Zapatero per aconseguir el reconeixement del català a Europa. Decebedora perquè lluny d’aconseguir-se el ple reconeixement del català com a llengua oficial i de treball de la UE, tan sols han estat capaços de comprometre’s a què la nova Constitució Europea sigui traduïda al català.

Un reconeixement clarament insuficient i que està lluny dels compromisos assumits pel propi Zapatero en el seu debat d’investidura, tot just farà poc més d’un mes, amb el suport d’ERC.

Transparència, pluralitat i mitjans de comunicació

De nou i per enèsima vegada, el govern tripartit és al centre de la tempesta política per la redacció d’un polèmic informe sobre els mitjans de comunicació catalans, d’on es desprèn la voluntat del nou govern de la Generalitat d’intervenir en benefici propi en la línia editorial dels mitjans.

Lamentablement, les promeses fetes des de l’oposició, dels que ara són govern, d’una major transparència i pluralitat s’esvaeixen en veure com des del govern s’intervé, barroerament, no tant sols en els mitjans de comunicació públics sinó també en els privats. I ara, pretenen enganyar de nou a la ciutadania sobre l’autoria de l’informe.

No ens enganyin més amb les seves falses promeses de transparència i pluralitat perquè el seu model és el de BTV i Com-ràdio.